dissabte, 30 de juliol del 2011

El metall espurneja sobre els meus dits tacats de sang.
No és meva però l'he vessada jo.
He clavat a dins del cor
la daga enverinada d'una esperança impossible
creant imatges, somnis, anhels.
Totes, emocions innecessàries
però vives i doloroses com les altres.
Si no més.

El misteri atrau amb ganxos tan forts que s'emboliquen entre les cames.
I mentre trontolles somnies que estàs corrent entre prats verdats.

La sang m'omple la pell i li ploro sobre la gran ferida.
Els seus ulls m'ho expliquen:
Vella sàvia de fer palpitar cors oxidats.
Encens flames, poses del revés cadires
i després regales llàgrimes de dol
per apagar tanta foguera.

KPV 2011

dijous, 28 de juliol del 2011

Capvespre I

Atordit entre les llòbregues llambordes
adormit entre els peus pressionats
no se distingir la teva cara de milers d'altres.
S'esvaeix el teu record entre narius i rialles estranyes.
Altrament els vestits desgastats remouen
els colors de les faldilles estirades.

Ara començo a pensar en qui sóc
i ja les meves mans no em recorden batalles.
Mil arrugues. Potser un milió.
I la força dels dies viscuts
no suporta ja la pell lluitada.

dimarts, 26 de juliol del 2011

M'ofego

M'ofego.
A instants m'ofego i se m'acaba l'aire que puc respirar en la teva absència.
Metres cúbics d'aire embuidat.
Per que sé que li sostreus l'amor quan parteixes.
I ara no sé respirar sense ell, sense el teu.
Si obro la boca surt el cor xisclant i batega el teu nom entre sanglots.
I he de respirar amb la boca petita, impedir que surti...
inspirar poc aquest aire enrarit de tu.

M'ofego.
I aletejo com una sardineta quan noto la teva presència.
Llençam a l'aigua!
Per que sé que vesses l'amor a l'oceà quan em deixes.
I ara només sé nadar entre ell.
Si obro la boca, litres d'aigua m'ofegaran entre llàgrimes.
I que importarà llavors, ja no caldrà lluitar més...
M'ofegaré.

KPV Juliol/2011