dimecres, 28 de setembre del 2011

Canción de ti

Te deseo y te odio,
me arruinas los sentidos.
Es en ti en quien pienso
mientras suspiro,
cuando despierto.
Me alejas de mi vida
con cada beso que me das,
y te borraría con mis dedos mojados
si eso sirviera para no pensarte.

Porque padezco esencialmente de ti.
Y me mareas, me oxidas,
me envenenas.

Mi determinación, se fue
y las razones, me parlotean
¡no quiero escucharlas!
desesperan...

Te amo y te maldigo,
mi control se desliza sin poder.
Es a ti a quien escribo,
mientras sueño,
cuando vivo.
Peligras mi existencia
con cada abrazo que me das.
Y te soplaría lejos
si eso sirviera para no necesitarte.

Porque carezco esencialmente de ti.
Y me ahogas, me resecas,
desfallezco.

Mi tesón, no te resiste
y el juicio se marchó lloriqueando
¡maldito sea!

Así que me quedé sola,
para combatirte, aislarte,
triunfarte.
Y dominarme de ti hasta bien tarde, ya de noche.
Y entonces,
procurar dormirme en el silencio, en pequeñito,
para no despertarme en tu deseo.

KPV Setembre/2011

diumenge, 25 de setembre del 2011

Si estiguessis aquí

Si estiguessis aquí
tan a prop que pogués estudiar el teu aire
deixar-me a les mans
l'aroma del teu cos
recorregut amb ànsia.
Mirar-te als ulls
i trobar-los buscant-me
i veure tants missatges en ells
tantes paraules arrecerades
lligades allà, vetades.
Hi veig amor?
Es tan difícil saber-ho...tan perillós desitjar-ho...
Dibuixar amb el dit el teu rostre
i besar-te els llavis una i mil vegades.

Si estiguessis aquí
tan a prop que poguessis salvar-me
de mi
del sentiment que el meu cor et guarda,
i abraçar-me
i dir-me que és veritat
que he descobert el gran secret a la teva mirada.

KPV Setembre /2011

dissabte, 24 de setembre del 2011

Joc estelar

Em trobo mirant al cel
estelat de gotes blanques.

És fosc. Ja tothom ha marxat a casa.
Cercàvem respostes en l'aire
a on mil preguntes han estat llençades
i com es barrejaran tantes de paraules
seran disbarats, rucades.

Ja començo a desesperar,
tota sola,
quan sento una bellugadissa estranya
i formant una cua llarga,
ingents quantitats de paperets blancs
s'apropen cap a mi, m'envolten, em ballen!

Porten escrits missatges trencats..
T'est.... ibertat... dolç so...

Corro per agafar-los,
resoldre el misteri que amaguen
Veniu!
I mentre riuen
formen un vòrtex ascendent sobre el meu cap
...en arribar al cel, s'amaguen...

Sobre les meves mans obertes
3 paperets morts
cauen:

els llegeixo i se m'escapa una rialla!

KPV Agost/2011

diumenge, 18 de setembre del 2011

Sento com si las dos
hi fossin
assegudes molt juntes
els ulls ben oberts.

Trenca la primera hora
i dormen sobre les fulles
atresorades

I sento la remor
del seu cridar tendre
tebi inclinant-se
a la terra negra.

dissabte, 17 de setembre del 2011

L'hora trista

Tinc l'hora trista
l'amargor enganxada molt endins
entre el pit i la panxa
Una tristor tímidament explosiva
que per a no sortir
m'inunda
omplint-me de buidor.

Tot és fosc aquí dins.
I unes llàgrimes,
uns crits de desesperació
no em reconfortaran.

Tinc l'hora trista i no vull redempció.
Vull, que la mirada se'm perdi,
que les mans caiguin
i que el cos no m'aguanti.
Vull estirar-me, deixar-me morir
obeir només a la brisa que em transporta.

Vull no compartir la tristesa
ni pronunciar cap mot
i guardar-m'ho tot a dintre
sentir-la completa
patir-la enormement.
Que el mal que sento, m'ofegui
i plegar-me abraçant-me les cames,
bressolar-me.....

Sentir-me acabada
estar seca
habitar sola.

KPV Setembre/2011

divendres, 16 de setembre del 2011

A la tarde clara
le canto
y a la mañana prodigiosa.

Y en la noche
el canto es un susurro
que escondo entre mis labios
para no despertar al alba
que me separa.

dijous, 15 de setembre del 2011

Sabeu...

Esperaré asseguda
a aquesta cadira que,
ferma com jo,
m'aguanta
i tributaré
la meva pell
per portar-la
molt més temps a sobre
fins que l'hora calli
i les paraules meves
ja no s'escoltin.

KPV 1994

dissabte, 10 de setembre del 2011

Sembrar el amor

Te he visto,
como en duermevela,
recorrer los pasadizos oscuros.

Pensaba ayer que los había cerrado
pero me debiste descoser el alma
mientras andaba
pues me han nacido flores
entre el mosaico
y su aroma, me llena el sueño.

Al despertar,
creo oírte atravesar mi puerta,
con tu ruido.

Creía ayer que la había cerrado
pero me debiste regar el corazón
mientras soñaba
pues me han nacido campos de miel
entre las sábanas
y abejas de agua, cosquillean mis labios, como besos.

Esta tarde,
entre callejuelas,
he ido en tu busca
a entregarte mi suerte.

Creía ayer que no te necesitaba
pero me debiste sembrar el amor
mientras te huía
pues me han nacido gorriones
entre los pechos
y su alegría, me canta tu nombre.

KPV Setembre/2011

divendres, 9 de setembre del 2011

Pequeños

Inspiramos
y así, hemos encogido
y somos pequeños, muy pequeños
y permanecemos juntos y escondidos.

Podemos entonces balancearnos, de la mano,
sobre un hilo
y reírnos de nuestros pies mojados.

Abrazarnos desnudos, mientras rodamos
pelaje abajo
entre los gatos adormilados.

Explicarnos historias, en la penumbra
que nos asusten
de plantas que nos devoran.

Mirarnos a los ojos, mientras callamos
acariciándonos el rostro
y sabernos muy queridos.

Prometernos, en una flor
devoción eterna
y sellarla con un solo beso, infinito.

Despedirnos.

Aspiramos
y así, en gigantes nos tornamos.
Dos extraños ahora,
devueltos al mundo.
Mientras lloramos.

KPV Setembre/2011

dimarts, 6 de setembre del 2011

Els meus nens adormits

M'atanso en silenci
ni respiro,
quasi a les palpentes
per a vigilar els seus somnis.

Cossos menudets
ara tan quiets
tan relaxats
que els braços adopten postures impossibles.

Llençols entortolligats
entre les cames
o tapant-los tots
per a espantar els monstres.

I aquest respirar serè
de boca oberta
d'àngel adormit
que ha oblidat
tant de joc, de crits
de corredissa plena.

Un petó, una carícia
i l'amor de mare
lligat al cor amb corda estreta.

KPV Setembre/2011

diumenge, 4 de setembre del 2011

La flor

Ara que s'ha estirat la tarda
l'aire fa olor a calent
i passejo al capvespre entre els carrers
del meu barri de muntanya.
Vorejo murs de pedra desgastada
rebentats de verd voraç
i somnio que no sóc a ciutat
aspirant profundament
l'impagable silenci.

M'ajuden,
les buganvilies estampades
a la cara sud de les tàpies,
i gessamins olorosos
pintant de blanc el fullatge espès.

Al final d'un carrer estret,
he vist la flor.
Està sobre un tall llarguíssim
gruix com un dit.
Dret sobre el compost
i vestit tan sols
amb 2 fulles noves.

Els 8 pètals roses fan la roda al calze
que empal·lideix de tant mirar-los
donar voltes.

Ara, la flor, ha deixat com caure el cap
per a mirar-me
i noto com aspira el meu aroma.
Tremola....vibrant...petitament
i llavors,
sospira tornant-se cap al sol ja vermell
i oblidant el trist desig
inabastable,
que havia descobert dins meu.

La brisa fresca l'adormeix encara
i les fulles li canten de bressola:
a la nena més bonica amb 8 pètals de flor lligada.

KPV Primavera/2010