A instants m'ofego i se m'acaba l'aire que puc respirar en la teva absència.
Metres cúbics d'aire embuidat.
Per que sé que li sostreus l'amor quan parteixes.
I ara no sé respirar sense ell, sense el teu.
Si obro la boca surt el cor xisclant i batega el teu nom entre sanglots.
I he de respirar amb la boca petita, impedir que surti...
inspirar poc aquest aire enrarit de tu.
M'ofego.
I aletejo com una sardineta quan noto la teva presència.
Llençam a l'aigua!
Per que sé que vesses l'amor a l'oceà quan em deixes.
I ara només sé nadar entre ell.
Si obro la boca, litres d'aigua m'ofegaran entre llàgrimes.
I que importarà llavors, ja no caldrà lluitar més...
M'ofegaré.
KPV Juliol/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada