evitant una mirada directa,
només sospitant la presència aliena,
amagant així qualsevol detall de feblesa.
Com si la felicitat es basés en demostrar fredor.
Com si la falta d'amor fos un arma poderosa.
Com si l'amor t'agenogés davant de l'altre.
Criatures equivocades....
formes de vida d'una sola direcció,
en sentits contraposats.
Admirem destins en paral·lel
que rebutgen dolorosament la felicitat comuna
Engrandint l'espai que no habiten,
la frontera que els separa,
llencen allà tota sort d'objectes màgics:
aquells que poguessin servir,
per apropar,
perdonar,
tornar a estimar-se.
Mètodes dramàtics maquinats per l'esperança,
única lluitadora en aquest combat sense sentit.
Ara són, les varetes, les pols amoroses,
abocaments tòxics orbitant a l'atmosfera.
Dues galàxies separant-se irreversiblement.
KPV Desembre/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada