compassant el seu pas a la tempesta.
És com un pla de llum, alliberat,
caminant lleuger darrere els núvols,
respectuós amb el seguici que s'emporta el temps
ja mort
de les pluges inacabables.
El seu posat és tímid. Ara.
Però en els propers dies
el seu immens interior s'abocarà sobre el món:
milers de graus d'ona-corpuscle
rebotant contra la superfície,
en trànsit directe cap a les nostres ànimes.
Directe a aquell interior tant pregon
que només en la seva potència ens acaricia.
Sol, t'invoco.
Treu de mi aquest jo meu que no m'escolta.
Vesteix-lo sobre mi.
Vull la meva cuirassa daurada,
refulgint sobre les meves ombres més fosques.
Vull la reina omnívora sobre aquesta altra enterbolida.
Fes-me ona transparent on l'ego no cavalqui.
Fes-me cos, immune a la por.
Fes-me amor, pur amor que va i no retorna.
Un sol raig, del meu cor
a l'oceà que tot ho envolta.
KPV Juny/2012
1 comentari:
Que així sigui ;-)
...
M'ha agradat molt
Publica un comentari a l'entrada