Ganes de món

Em nien les ganes de món
de tocar el no res que és tot plegat sense deturar-me
sense que ni un mol de pols pugui omplir de gris
cap esquerda a les meves mans àvides,
adonar-me amb aquesta més de mil vegades,
que tot plaer sobreviu en mi
en fraccions acordonades
que tota bellesa observada
sura indeterminadament a la meva pell
i quan inspiro fortament, és xuclada
i esdevé sorpresa, alegria i mort
regalimant per l'àmpit del meu record,
retornant-la.

Només vull o també:

Besar els rius, abeurar-me i prometre'ls destins de núvols,
voladors de pluja en la tempesta
que en caure sobre la meva cara recordaran
el meu so
les cançons xiuxiuejades agenollada a la ribera
i això em farà riure, agermanada intensament amb l'aigua que em recorre

Acariciar amb els meus peus la pell de les muntanyes
sentir els contes del vent,
mentre ensuma les meves petjades delicades,
m'explicarà que va ser brisa, que si volgués seria huracà
que a vegades quan està cansat és calma...
i això em farà riure, per què em dolceja el cor
les presumpcions del vent, com coqueteja mirant-me als ulls
mentre se m'embolica dins la camisa oberta

Enamorar a la fi al bosc diví amb la meva presència tendre
que em cobegin les fulles recargolades,
l'essència dels arbres
penetrant intensament la memòria del meu afecte
per embogir, sí, per entendre que allà hi és tot i embogir de joia

 Tinc tantes ganes de món...

... respireu, ho sentiu? ja és a dins vostre...

Tinc moltes ganes de tot,
que el desig del pensament s'enrinxola
i ple de gaubança no sap decidir
quin camí il·luminat primer recórrer,
per que se sent adherit als altres,
que en triar cauran perduts a la penombra...
per que ara,
no tan sols puc gaudir
dels instants immediats de bellesa absoluta,
és que tinc, el cor arbrat d'il·lusió per totes les coses menudes,
per que ara, cap no sembla prou gegant per no arribar-hi,
per no encalçar-la amb suavitat i fer-la rotar, despentinar el dubte.

Sento les rialles de l'ànima que em sobresurten,
escampant-se per mi, alliberant-me de mi, d'aquella mi...
per que ara que sé que el món
és tan ple de tot que em fa petita
em sento tan viva,
tan plena del seu poder
que em se seva...

que estimo la meva petitesa, que quan m'apropo és tan humana,

que no hi ha res en aquest món natural...
que no mereixi un sospir de comprensió sobre la meva galta

Per això tinc, tantes ganes de món,
per que encara que no visqui cent vides humanes
les arrels de la meva passió per ell parlen el llenguatge dels arbres.

KPV Novembre/2012