Arrels tropicals formant coves, garjoles de vida.
Com un segell d'or cremant la meva pell de lli
m'acullo a aquest recer inesperat.
Aquí puc tancar els ulls per a sempre.
Necessito descansar tant....
No em desperteu, quan l'aigua m'emboliqui
com una ameba depredadora.
Vull ser fagocitada per la natura, pròspera,
immutable al murmuri, constant i imprecís del meu cor abatut,
sorda a la bogeria que s'amaga
darrera cada alè que pronuncio,
just a cada pas que dono des de bon matí
fent-me veure que visc,
que retolo aquesta vida amb tinta pròpia.
Manglars.
Saleu-me. Seré una verge a aquella cova d'arrels tortuoses.
Els meus peus convertits en cossols d'un món vertical per a peixos.
Ells mai no sabran, que van ser els meus peus,
arrossegant-se moribunds al voltant d'aquest món que ja no em sembla possible.
KPV Juliol/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada