tu els hi deies
sentiments de palla
tous i mal·leables,
lleugers i per això,
viatjants insaciables.
Però eren els meus contraforts
al dolor,
un intens sacrifici.
Prenien de seguida.
De seguida es lligaven a les cames
i s'abraçaven fort.
I de tan fort que s'estrenyien,
es cansaven
i els veies relliscar panxa a terra
i des d'avall ja buscaven...
T'estimo a tu
No a tu! O a tu!
O potser només a mi...
Que no té cara l'amor que m'empresona?
Sembla que entre tots l'heu robat
i repartit,
i en porteu tots una mica.
Però només una mica i per això,
us en falta.
I el meu sentiment us olora la mentida.
No sou l'amor senyor,
sou només un lladre.
KPV Agost/2013
1 comentari:
Un final digno de Cyrano de Bergerac
Publica un comentari a l'entrada