la tendresa...
Aquella que guardava per a saber cuidar-te.
No l'havia fet servir, era intacta.
Amagada temps infinit fins a trobar-te.
No en tinc més
de tendresa...
Sé fabricar d'amor, de desig,
...de molts altres...
però la meva tendresa era una criatura dolça
inesperada
expectant als teus braços quan l'agafaras...
no era un regal,
no era una joguina,
no era teva...
era la meva tendresa i la tenia per a estimar-te.
KPV Desembre/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada