i la pell suada
és una capa grisa
una crosta historiada.
Sento els crits
les ordres prèvies
i també algun company
massa jove,
gemegant amb por.
Jo sé vèncer el moment
ho he fet tantes de vegades...
tanques les oïdes als laments
i travesses els portalons a la carrera.
No crides, has de tancar la boca
per a que la sang esquitxada
no t'ofegui dolçament.
Mirar endavant i tallar
un, dos, i enfilar els cossos tous.
Robar l'última mirada.
L'única que coneix certament el seu futur.
KPV Novembre/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada