La nit

La nit s'escola entre les cordes
Va fent passes petites sobre l'arpa tensa
Somnia fins al piano
i toca les tecles d'una a una per a no despertar-lo.

No amb presses

El vol apaivagat
Que li faci l'amor amb intensa paciència
Estendre el plaer tota la vida
la vida d'una nit que s'obre i es tanca quan al matí
la llum la crida i l'ofega.

Que cada toc suau sobre la seva pell tèbia
siguin somnis d'anys de felicitat immensa

Ell mira la nit
la besa
És una nit tan jove
quasi una nena

Però ella creix en saviesa cada minut que no la mires
tant si l'abraces com si l'oblides.
I en tornar-la a mirar quasi s'espanta:
és una bella dona que li obre el cos, que el reclama.

Ell li fa l'amor
i li cauen els cabdells del cor a l'aigua.
Es desfan les voltes del dubte, suren els sospirs de la nit
que el silenci empaita.

Ara la nit és prenyada de l'amor
que la mort li prendrà de matinada.

KPV Juny/2016