Hola

És l'únic que em deies
i jo hi vaig voler veure un món,
el tresor de la meva vida sencera.
Milions de paraules tendres,
comprimides en un somni de 4 lletres,
de sentiments apressats,
d'una història d'amor que s'abocava entre els teus llavis,
a l'espera.

I a canvi d'això,
de només un "hola", i prou,
jo et vaig donar
secrets de déus, movent mars d'arbrades a la serra
medicina de sirenes,
per curar el teu esperit,
per espantar les teves pors,
per a convertir-te en lleó,
en valent guerrer
que em faria l'amor amb passió, amb tendresa.
Que em cuidaria, que em faria seva, només seva.

A canvi et vaig voler donar el meu cor...
Un cor a canvi d'un sola paraula. Tan curteta.

Però "hola" és l'únic que em deies,
l'únic que em donares,
l'únic que a la fi, eres.

I ai, ratolinet, que jo necessito més,
que mereixo més,
del que tu m'ofereixes.
I diuen que l'esperança és l'últim que es perd.
Però es perd, quan a la fi, vençuda per la veritat, et rendeixes.

> Hola - em deies.
> Adéu - una llàgrima al cor, que tanca els ulls i dorm per a sempre.

KPV Desembre/2012