després de témer tantes vegades
t'adones que no hi serà mai,
que és veritat,
que no hi serà mai.
Fa tant de mal...
Quan ara veus,
que totes les teves paraules
el travessaven,
el seu cor transparent a la teva crida.
Fa tant de mal...
Quan ara entens,
que el seu silenci
no t'estimava,
et defugia,
s'arraconava per esmunyir-se.
Fa tant de mal...
Quan ara sents,
que estaves sola,
des del primer dia,
que mai no hi va voler,
que només jugava.
Fa tant de mal...
Quan ara saps,
que només pots continuar
cap endavant,
que el passat
no es pot arranjar.
Fa tant de mal...
Que quan el cel caigui a pes
sobre el meu cos,
només em pot alliberar, per fi alliberar...
KPV Novembre/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada