amb estrènyer-te fortament contra les meves ànsies.
Tu, ets tu i no hi ha res com tu
que m'explota el pit de tan desitjar estimar-te.
Que l'aigua que ens envolta es torna càlida
i els teus petons són vi
m'agraden...
un, dos, i al tercer ja res no ens separa.
Les mans em pressionen cintura amunt
deixo de respirar així que avancen
i quan baixen,
amb ulls tancats puc veure'm
suaument dibuixada...
Les teves mans em fan tan maca!
Jo, sóc jo i no se m'acaba
l'amor que et professo només de pensar-te.
Jo, encara que jo, potser en sóc més
esdevenint una amb la teva ànima germana.
Que gaudir de les nostres petites xerrades
mentre d'esquenes m'abraces
és tant per mi!
Entendre els sospirs entre paraules,
les petites brometes que entebeeixen
la pell que els dits recorren,
els cossos que a poc a poc es calmen...
Tu i jo, som com som
i ja ens agrada...
fets un nus
que desfà l'ànsia.
KPV Gener/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada