Sóc feliç

He descobert que sóc francament feliç

si puc

i em deixo
atrapar en un delerós brull de l'experiència

viscuda amb aquella part de mi, en silenci,

on les barreres són de la meva vista que ja em falla,
i els dubtes de color o de llargària,
ja no pas mai de fracassos i temences.

Llavors.

Anhelo no res, a banda potser, de temps

per fer tot el que abans només vanejava,
on les meves visions,
ara que tenen forma,
ara que saben que poden existir més enllà del meu resguard
encara s'han tornat més fortes
i s'acumulen,
més aviat s'amunteguen,
sobre el fil del meu llit tan aviat com el sol s'apropa...
fins que ja no puguin respectar la nit i s'abraonin concupiscents
i distingir si visc el somni o somnio la vida,
tan poc m'importi.

Potser havia de sobrepassar la mort per a ser feliç.
Però jo
petitejada pels mots dels porucs
no gosava trepitjar-la en el seu somni.

He descobert que ser feliç
és una sensació tan minúscula
que no calen gaires trastos
per a portar-la
ni moltes atencions per a obtenir-la.
És un goig petit
que la ment només frega quasi sense adonar-se
i que el cor menysté ocupat en les seves preuades batalles.

La meva felicitat
és més de peus i mans atrafegades
i viu
bressolant les seves potetes de gata
arrepenjada al meu somriure.

KPV Novembre/2017