A on si no, des d'aquest turonet de l'Escala.
Tots el mirem,
taulades vermelles,
cadires arrenglerades,
i carrers en descens
que corren per a besar-se a la platja.
És un mar tan immens, tant de blau estès a la cala
que em pren el cor en un sospir intens,
infinitament contingut en l'ànima.
Em trobo mirant al mar.
I segueixo el vol de les orenetes
que es creuen simulant batalles,
aprofitant aquest vent temptador que t'acarona amb danses.
Ha aconseguit tancar-me els ulls breument,
fàcil en aquestes hores de sobretaula.
Però em resisteixo.
Perquè em vull trobar mirant al mar.
Que aquí a l'Escala sembla un gran llac,
el mirall del desitjos que encalces.
KPV Agost/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada