dibuixa un triangle al meu balcó
on els gats planten estàtues egípcies.
Només algun bigoti es mou amb la brisa
encara freda
i els ulls aclucats celebren la calor.
Ara, em desperto amb el tri incansable dels ocells d'aquell jardí.
Inexplicable alegria engabiada.
He plantat geranis i una sort de lavanda allimonada
i per primera vegada,
lantanes blanques i liles.
No paro d'observar-les per veure créixer
dia a dia
les petites florescències.
I ara he descobert els pugons.
Famílies senceres sota les fulles fosques.
Sóc
la seva pluja,
la seva ombra de núvol inesperada,
la seva mort, com sempre, capritxosa i inevitable.
I encara i així... sóc, petitament ignorada!
Enormement transparent...
El Déu elefant, tan savi,
oblidat en un univers d'insectes i plantes.
KPV Agost/2011
1 comentari:
M'agrada molt, suposo que perquè em recorda a la meva manera d'escriure :-)
Segueix, que és un gust anar trobant poemes com petits regals.
Publica un comentari a l'entrada