dissabte, 1 de novembre del 2014

Capvespre II

El fang m'arriba als turmells
i la pell suada
és una capa grisa
una crosta historiada.

Sento els crits
les ordres prèvies
i també algun company
massa jove,
gemegant amb por.

Jo sé vèncer el moment
ho he fet tantes de vegades...
tanques les oïdes als laments
i travesses els portalons a la carrera.

No crides, has de tancar la boca
per a que la sang esquitxada
no t'ofegui dolçament.
Mirar endavant i tallar
un, dos, i enfilar els cossos tous.

Robar l'última mirada.
L'única que coneix certament el seu futur.

KPV Novembre/2014