Atordit entre les llòbregues llambordes
adormit entre els peus pressionats
no se distingir la teva cara de milers d'altres.
S'esvaeix el teu record entre narius i rialles estranyes.
Altrament els vestits desgastats remouen
els colors de les faldilles estirades.
Ara començo a pensar en qui sóc
i ja les meves mans no em recorden batalles.
Mil arrugues. Potser un milió.
I la força dels dies viscuts
no suporta ja la pell lluitada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada