Un dia

Un dia.
Un dia se m'abraça i ja no sembla un dia.
És una setmana doblegada, embolicada sobre mi.

Noto dilluns acariciant-me.
Amb els seus dits experts sobre la meva pell, de matinada.
És tan prometedor... tan insistent..
El seu somriure de nen tan a prop de la meva cara,
que tanco els ulls i em deixo, sota la seva flassada.

En despertar, aixeco el cap, despentinada,
intentant recordar la nit passada
i em trobo acompanyada de divendres.
Mirant els seus ulls noto fredor...
l'orgull ferit del dia més desitjat,
el més irresistible,
que només troba una jo cansada..
Em retreu tanta prodigalitat,
la meva promiscuïtat laborable.

Però jo ja he estès la setmana com una catifa
i els meus peus van tocant dissabte.
El cap de setmana es deixa portar
com els últims nens d'una llarga serp de mans encadenades.
És tan lleuger, que en tocar-ho s'esvaeix, se m'escapa.

Un dia.
Un dia es desplega i ja no sembla un dia.
Són totes les hores que hi dedico
a desitjar unes coses,
a fer-ne d'altres.

Un dia serà l'últim.
Menys de 24 hores per a respirar aquest món, que per a mi, s'acaba.
Quin serà l'últim dels meus pensaments?
Quin dels meus records tornarà per encimbellar-se?
Per acompanyar-me a la mort amb un somriure
o amb una llàgrima.

Un dia potser estaré pensant en tu,
recordant fantasies que no arribaren
i seràs en l'últim dels meus minuts,
un segon intens d'amor que de cop, s'apaga.

KPV Maig/2012