Simple gaubança

Jo només vull que m'estimis aquesta vegada.
Una sola vegada en aquest inerme esclat de vida
que ens ha portat a mirar-nos els ulls als ulls.
Que deixis, enrere per aquesta nit,
tot allò que pensares que si o no et vaig dir,

aquelles raons que no són més que idees,
pensaments i per tant una mica mentides...
No són sentiments i per això, deixa'ls.
Al costat de tota la teva roba, deixa'ls
i estima'm aquesta vegada com si fos...
com si fos, l'única manera que tindràs per a estimar-me

Vull...
... que usurpis cadascú dels centímetres d'aire que ens separen

amb la resolució que el desig només genera

... que abandonis, el nom dels camins, els senyals de les coses

i enfonsis la teva certesa en el més profund de la meva avidesa encisadora

On l'essència senzilla de la voluntat ens corprengui

ompli cadascun dels recons del nostre dubte

amb la gentil saviesa de la simple gaubança

amb la remor poderosa de la nostra energia exploradora i lasciva

Jo només vull que m'estimis sense recordar

que tenim dos móns. 

Que tens un demà que potser no serà nostre.

Com si poguéssim arrancar-nos la pell i estimar-nos amb els ossos, 

fregant les venes, notant el cor calent contra el cor latent

i que es besin...

que es diguin en petit tot allò que ells saben

i les nostres ments ens oculten i ens compliquen.

Vine a estimar-me aquesta nit, aquesta vegada,
com jo vull: Dos vesànics abrasant l'infern!!
Fins que els nostres crits el travessin!
Fins que els nostres cossos l'aflamin!
I el dia ens trobi mesclats i adormits,
giravoltant en cendres lleugeres amb el suau cop d'una brisa lenta.

                                              KPV Abril/2015