quan minva en la nit estelada
enfonsant-se al llac per a dormir
el son dels peixos
Són somnis, dits d'aigua
agulles en la nit estesa
vigilant el cel.
Sentiu la tremolor del fred
escolant-se entre la pell nua
per abrigar-se entre els plecs adormits
dels llits
Són somnis, fils de vent
fulards surant a la finestra
acomiadant el temps.
Veieu el ball rítmic del so
quan esdevé pluja
repicant dolçament
sobre les esquenes adormides
Són somnis, contes del món
paraules en un rierol
que es banyen a les fosques.
KPV Octubre/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada