anul·la l'espai que m'envolta
l'estretor és tan intensa...que el marasme és inevitable..
Bandades de buidor que em pressionen la pell
O és al revés:
els meus àtoms s'emancipen
després de llarga assemblea, es dispersen
acord: la no supervivència conjunta.
Cadascú que es busqui la vida
entre escletxes i pedres soltes
surant en l'aire...ofegats al mar..
I potser passar milers d'anys
Que dic! Milions!
sense formar-ne part
sense associació en una consciència lògica,
el pur plaer d'existir,
rebentar, fusionar-se,
ser molècula o vapor d'aigua,
reduir-se, oxidar-se....
sense sentir cap dolor,
cap culpa, cap pena.
KPV Octubre/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada