Estones de fúria en les quals
només sento injustícia,
estones de desolació en les
quals només sento remordiments i ganes de tornar enrere,
estones de gràcia en les que no
penso més que en l’instant present... i tot em sembla correcte, tranquil, bo
estones de perdó i amor on
recordo que tots som nous en aquesta vida
estones d’il·lusió perquè sé que
la fúria i desolació no duraran per a sempre,
estones de saviesa on sóc
conscient que la vida és una barreja de tot tipus d’emocions.
I elles no són jo, jo sóc jo,
independentment de com em senti.
KPV Febrer/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada