ni respiro,
quasi a les palpentes
per a vigilar els seus somnis.
Cossos
ara tan quiets
tan relaxats
que els braços adopten postures impossibles.
Llençols entortolligats
entre les cames
o tapant-los tots
per a espantar els monstres.
I aquest respirar serè
de boca oberta
d'àngel adormit
que ha oblidat
tant de joc, de crits
de corredissa plena.
Un petó, una carícia
i l'amor de mare
lligat al cor amb corda estreta.
KPV Setembre/2011
1 comentari:
Tendre, dolç i preciós. M'agrada molt.
Publica un comentari a l'entrada