diumenge, 18 de setembre del 2011

Sento com si las dos
hi fossin
assegudes molt juntes
els ulls ben oberts.

Trenca la primera hora
i dormen sobre les fulles
atresorades

I sento la remor
del seu cridar tendre
tebi inclinant-se
a la terra negra.
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)