estelat de gotes blanques.
És fosc. Ja tothom ha marxat a casa.
Cercàvem respostes en l'aire
a on mil preguntes han estat llençades
i com es barrejaran tantes de paraules
seran disbarats, rucades.
Ja començo a desesperar,
tota sola,
quan sento una bellugadissa estranya
i formant una cua llarga,
ingents quantitats de paperets blancs
s'apropen cap a mi, m'envolten, em ballen!
Porten escrits missatges trencats..
T'est.... ibertat... dolç so...
Corro per agafar-los,
resoldre el misteri que amaguen
Veniu!
I mentre riuen
formen un vòrtex ascendent sobre el meu cap
...en arribar al cel, s'amaguen...
Sobre les meves mans obertes
3 paperets morts
cauen:
els llegeixo i se m'escapa una rialla!
KPV Agost/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada