tan a prop que pogués estudiar el teu aire
deixar-me a les mans
l'aroma del teu cos
recorregut amb ànsia.
Mirar-te als ulls
i trobar-los buscant-me
i veure tants missatges en ells
tantes paraules arrecerades
lligades allà, vetades.
Hi veig amor?
Es tan difícil saber-ho...tan perillós desitjar-ho...
Dibuixar amb el dit el teu rostre
i besar-te els llavis una i mil vegades.
Si estiguessis aquí
tan a prop que poguessis salvar-me
de mi
del sentiment que el meu cor et guarda,
i abraçar-me
i dir-me que és veritat
que he descobert el gran secret a la teva mirada.
KPV Setembre /2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada